INTEMPERIE

CRÒNICA
7è MERIDIÀ VERD A PEU INTEMPERIE


El passat dissabte 1 de maig es va celebrar el 7è Meridià Verd, marxa de llarg recorregut entre Viladrau i El Masnou, que forma part de la Copa Catalana d’aquesta modalitat. La prova, organitzada per l’Assossiació Esportiva Intemperie, té un recorregut de 69 Km i un desnivell positiu de 1700 mts.

Passades les 6 del matí es va donar la sortida als 276 participants, des del camp de futbol de Viladrau i tot seguit, fosca nit, van encarar el pendent més important de la prova, la pujada a Sant Segimon. En aquest punt el dia clarejava i ja es va veure que els núvols i el mal temps acompanyarien la jornada. Els primers van afrontar la baixada cap al primer control de Coll Formic amb molta rapidesa. Un avituallament complet, begudes de tot tipus, pastes, fruits secs, iogurt, xocolata, taronges i plàtans per refer les forces i a continuar. A partir d’aquest punt la marxa va transitar cap el Pla de la Calma i el collet de la Teuleria per agafar la baixada per la pista de Vallfornés. Els capdavanters seguien marcant un ritme molt fort i el grup cada cop s’anava eixamplant més. Un petit xàfeg abans d’arribar al control 2, prop del poble de Cànoves, va ajudar a refrescar els corredors.

En arribar al Vallès, l’itinerari va transcórrer per pistes entre petits turons, camps, masies per arribar a la Roca, al control 4. Aquí qui ho volia, feia parada i fonda. Els primers no perden el temps, isotònics i barretes, el gran grup s’ho pren més en calma, botifarra i amanida de pasta. Calia agafar forces per  afrontar la pujada fins a Sant Mateu. Qui va arribar a aquest punt, al control 6 ja tenia la marxa coll avall. Per sota l’ermita de Sant Mateu ja es veien les platges del Maresme entre núvols i boires. La baixada cap a Teià i la platja d’Ocata va ser un instant pels primers corredors.

El primer en creuar l’arc d’arribada va ser en José Portillo de l'Associació Esportiva INTEMPERIE amb un temps de 5h.26” i la primera noia va ser Sònia Marcos, també d'iNTEMPERIE, amb un temps de 7h.54”.
Aquest any només els més valents van fer el tradicional bany al Mediterrani, la temperatura no era la més addient i el temps rúfol no va acompanyar massa.

Mica en mica van anar arribant els participants, els corredors van deixar pas als marxadors. Passades les 9 del vespre va arribar l’últim grup de marxadors, enmig de la foscor i amb una plugim persistent, però amb la mateixa rialla a la cara que 10 hores abans tenia el vencedor de la prova. Ja ho diuen que cada història personal és un món.

Tot un èxit de participació en aquesta nova edició del Meridià. I l’organització ens promet sorpreses de cara a l’any vinent.